dimecres, 13 de gener de 2016

173. Per què Ramon Llull era un geni?

Avui els alumnes de primer de Batxillerat han pogut gaudir de la xerrada sobre Ramon Llull, coincidint amb la commemoració dels set-cents anys de la seva mort, que ha fet l'Albert Soler, doctor en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i expert de Llull.
Albert Soler

Nosaltres també hem assistit a la conferència i n'hem pres les següents notes. 

La principal premissa de l'exponent és que Llull és un geni! Per moltes raons. Un geni és aquella persona amb idees innovadores i que és capaç de veure allò que ningú havia vist abans. Més que una persona que mira, és una persona que observa amb deteniment allò que l'envolta i relaciona conceptes que aparentment ningú s'havia atrevit a relacionar. Per facilitar la comprensió d'aquesta idea, Soler ha projectat dues escenes de la pel·lícula Una mente maravillosa i els alumnes han associat el caràcter del protagonista, el matemàtic John Nash, amb el de Llull.

El mallorquí Ramon Llull (1232-1316) va ser un geni. Un geni com Nash, Gaudí, Messi i Ferran Adrià. Per què? Quines són les característiques dels genis? Com podem diferenciar-los de les persones excepcionals?
  • Malalties mentals. Els genis solen patir malalties mentals. Llull va tenir l'aparició de Crist a la creu en diverses ocasions, fet que va motivar que Llull abandonés la seva família i començar una vida contemplativa, dedicada exclusivament a servir Déu, allunyat de la cort i de la societat.
  • Tarannà estrambòtic i extravagant. El seu projecte, que més endavant veurem quin va ser, era molt exigent per a una persona que no havia rebut cap mena de formació universitària i per aquest motiu, tot i l'entusiasme evident, familiars, amics i companys l'aconsellaven que es quedés a casa.
  • Creativitat i originalitat. El projecte de Llull és original en matèria i forma, sense precedents.
  • Obstinació i perseverança. Llull va viatjar (moltíssim) per Europa i pel nord d'Àfrica per trobar col·laboradors que ajudessin a estendre el projecte lul·lià però no ho va tenir gens fàcil. Penseu que fins i tot la Inquisició el va perseguir però Llull creia cegament en el seu projecte i el va defensar jugant-s'hi la vida.
  • Inconformista. Els genis no es conformen i sempre tenen les antenes posades per no perdre cap estímul, viuen en un estadi de recerca i de curiositat permanent. Potser per aquest motiu Llull no va parar d'esmenar, corregir i reeditar les seves obres, perquè mai n'estava satisfet.
  • Interdisciplinarietat. Els autèntics, autèntics genis són els qui aporten quelcom de nou i apte per a qualsevol disciplina i Llull és geni en tota regla perquè les seves aportacions es relacionen amb la literatura, la religió, la llengua, la filosofia, la ciència, la moral... Sabíeu que és el patró dels informàtics?
Retrat de Ramon Llull
Quin era el projecte de Llull? Podríem resumir el projecte lul·lià en dos punts. El primer, Llull volia resoldre l'enfrontament entre la cultura cristiana occidental i la cultura musulmana oriental, una missió encomanada, segons l'obra del medieval, per Déu. I el segon, explicitar aquest missatge en el millor llibre del món mai escrit. El geni de Llull volia escriure un llibre que ajudés a convèncer els infidels i convertir-los al cristianisme.

Un cop plantejada la missió, Llull havia de saber com redactar-la. Soler ha dit que Llull tenia molt clar que si volia convèncer els infidels, si volia mantenir un diàleg respectuós i educat amb els qui pensava de diferent d'ell, s'hi havia d'apropar: «Homes són així com nosaltres i de la nostra mateixa naturalesa» deia. Soler ha destacat que aquesta metodologia és del tot innovadora, un pensament d'una persona intel·ligent, sobretot en l'època de les croades i de les disputes religioses. Què més? No pots parlar amb algú que no parla la teva llengua, oi? Llull va aprendre àrab gràcies a un esclau.
Però... «quantes vegades ens ha passat que parlem amb una persona i no ens entenem malgrat fer servir la mateixa llengua?» ha preguntat Soler a l'auditori, que per cert, s'ha mostrat molt atent i entregat durant tota la xerrada.

Llull no només va aprendre àrab... També es va llegir l'Alcorà, va aprendre la cultura musulmana, entendre les seves costums i idees per facilitat el debat. I sobretot, va rebutjar les autoritats sagrades.

Soler també ens ha parlat de l'Art lul·liana, un sistema altament complex que permet conèixer la veritat en totes les seves representacions i, finalment, ens ha volgut donar un últim consell: «Un geni ha de tenir esperit de recerca, ha de prestar atenció a les seves intuïcions, tenir manca de prejudicis, capacitat d'escolta, diversitat de mitjans, implicació i perseverança».


Oi que Llull és un personatge fascinant? Doncs a la biblioteca del centre podreu trobar algunes de les seves obres, perquè en va escriure més de dues-centes! Tindreu més notícies de l'autor del Llibre de les bèsties ben aviat, al blog i a la cartellera del passadís. 

La biblioteca

2 comentaris:

  1. Gràcies per aquest bon resum, Laura. Entre tu, la Fer, l'Àngels, i avui amb la col·laboració de l'Albert Soler, fem que la Biblioteca i l'Institut Cabanyes en conjunt continuï sent un focus d'irradiació cultural. És el que ens cal més! Endavant!

    ResponElimina
  2. ...a més, pioner en el tema dels libres pop-up! http://blog.bookstellyouwhy.com/a-brief-history-of-the-pop-up-book

    ResponElimina