A partir d'aquesta setmana, la biblioteca ha organitzat una recollida de productes d'higiene personal durant la Campanya de Nadal d'aquest any.
Tots els productes aniran a parar a l'Economat de Vilanova i la Geltrú.
Quins productes podeu portar?:
- Raspall de dents
- Pasta de dents
- Sabó (també pastilles de sabó)
- Xampú
- Bolquers
- Compreses
- Tampons
També acceptem productes nadalencs com neules i turrons.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
Benvinguts i benvingudes al blog de la biblioteca de l'Institut Manuel de Cabanyes.
dimecres, 7 de desembre del 2016
dijous, 1 de desembre del 2016
222. Bones notícies!
Avui ens han atorgat per segon any consecutiu el segell del Directiu de blogs i webs de biblioteques escolars del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya!
Aquest distintiu ens ajuda a compartir les activitats i iniciatives que fem amb altres biblioteques de Catalunya i ens fa millorar.
Gràcies per la vostra confiança!
dijous, 24 de novembre del 2016
221. El mapa de llibreries de Barcelona
Sabíeu que a Barcelona hi ha 122 llibreries? Aquesta setmana ens ha arribat el mapa de llibreries de Barcelona on hi consten totes i ens han agradat especialment aquestes paraules de Josep Maria de Sagarra escrites en el seu article "Les hores dels llibres" a la revista Mirador el novembre de 1932:
Hi ha un moment en la vida de les persones decents que es caracteritza pel desig irresistible de comprar un llibre. És un imperatiu tan fort com el desig de prendre una orxata, d'estirar les orelles d'un gos o d'establir una relació íntima amb els astres, amb una flor peculiar o amb un individu del sexe contrari. Aquest moment de desig bibliogràfic es produeix en distintes hores del dia segons la classe de llibre que es vol adquirir; per això els llibres tenen les seves hores especials segons de la matèria que tracten. El llibre espera la seva hora, el moment en el qual serà apte per ésser adquirit, i quan arriba aquest moment es fa insinuant, fa vibrar les lletres de les cobertes i del llom d'una manera excitant i persuasiva; el contingut de les seves pàgines desprèn un gas fascinador que arriba fins als pulmons de les persones aptes per adquirir-lo. En la butxaca del futur comprador, el llibre exerceix el miracle de convertir les monedes de plata en una substància lleugera i subtil, perquè el futur comprador no senti el pes del diner i se'n pugui desprendre sense necessitat d'un esforç.
divendres, 18 de novembre del 2016
220. Diu així...
"Aquest lloc és un misteri, Daniel, un santuari. Cadascun dels llibres que veus, cadascun d'aquests volums, té ànima. L'ànima de qui el va escriure, i l'ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somiar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s'enforteix. Ja fa molts anys, quan el meu pare em va dur aquí per primera vegada, aquell lloc ja era vell. Potser tan vell com la ciutat mateixa. Ningú no sap del cert des de quan existeix, o qui el va crear. Et diré el mateix que el meu pare em va dir a mi. Quan una biblioteca desapareix, quan una llibreria tanca les portes, quan un llibre es perd en l'oblit, els qui coneixem aquest lloc, els guardians, ens assegurem que arribi aquí. En aquest lloc, els llibres que ja no recorda ningú, els llibres que s'han perdut en el temps, hi viuen per sempre, esperant arribar algun dia a les mans d'un nou lector, d'un nou esperit. A la botiga, nosaltres els venem i els comprem, però, de fet, els llibres no tenen amo. Cadascun dels llibres que veus aquí ha estat el millor amic d'algú. Però, ara, només ens tenen a nosaltres, Daniel. ¿Creus que em podràs guardar aquest secret?"
Carlos Ruiz Zafón a L'Ombra del Vent
dijous, 17 de novembre del 2016
219. Demà tens una cita textual!
Demà, a partir de tres quarts de sis, hi haurà la tercera sessió
del taller d'escriptura creativa a la biblioteca del centre.
Esperem que puguis venir perquè la proposta de demà és molt interessant!
dimecres, 16 de novembre del 2016
218. La setmana de la ciència a la biblioteca
Per celebrar la setmana de la ciència, la biblioteca ha organitzat una petita exposició amb les maquetes del sistema solar que han elaborat els alumnes de primer de Batxillerat del centre. No us la podeu perdre! Al·lucinareu!
dimarts, 15 de novembre del 2016
217. Diu així...
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir res.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
Pere Quart a Corrandes d'exili
divendres, 11 de novembre del 2016
216. Acabats d'arribar
Us presentem les novetats
d'aquesta setmana
i que ja podeu agafar en préstec!
Qui no corre, vola!
Història de Jacob Xalabín d’autor anònim
Wonder de
R.J. Palacios
Un fill
d’Alejandro Palomas
Tempestat de
flama. Antologia poètica de
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Últimas tardes
con Teresa de Juan Marsé
Els jocs de la
fam de Suzanne Collins
Antes de ti de
Jojo Moyes
Vent d’aram de
Joan Vinyoli
Antología de
lecturas (2) a càrrec de David
Fernández
Segunda antología
de poesía española a càrrec
de Félix López
Los niños tontos
d’Ana María Matute
Llibre de les
bèsties de Ramon Llull
La bruja de abril
y otros cuentos de Ray Bradbury
Dues línies
terriblement paral·leles de
Francesc Grau Viader
Les aventures de
Pinotxo de Carlo Collodi i
il·lustrat per Robert Innocenti
Les aventures
extraordinàries d’en Massagran de
Josep Maria Folch i Torres
¡Socorro! (12
cuentos para caerse de miedo) d’Elsa
Bornemann
Sinbad el Mariner
d’autor anònim
dijous, 10 de novembre del 2016
215. Olimpíada Popular de Barcelona 1936 (2/2)
QUÈ?
L’Olimpíada
popular va ser una proposta alternativa als Jocs Olímpics de Berlín
de 1936 que pretenia recuperar el sentit olímpic de pau i
fraternitat i demostrar el caràcter antifeixista davant de
l’antisemitisme i l’ocupació nazis.
CONTEXT
HISTÒRIC
L’any
1931, Barcelona era una de les ciutats que optava a ser l’amfitriona
per als Jocs Olímpics de l’any 1936. El 25 d'abril, la capital catalana va veure com les propostes de Roma i d'Alexandria quedaven bandejades del projecte olímpic i es disputava amb Berlín. La candidatura però no va
convèncer el Comitè, de caràcter tradicional i aristòcrata, perquè la situació política a Espanya no era
molt estable, només feia onze dies que s'havia proclamat la Segona República... Finalment, la ciutat escollida va ser Berlín.
Dos
anys després, Hitler va arribar al poder i tothom sabia que els Jocs
Olímpics exaltarien el règim feixista del país i en aquest context, amb una Alemanya plena de camps de concentració i d'extermini, és on es comença a parlar d’unes olimpíades alternatives i fer un boicot als de Berlín.
ON
I QUAN?
El
calendari marcava que la celebració de l'Olimpíada Popular
s’esdevindria entre el 19 i 26 de juliol en alguns dels llocs més
emblemàtics de la ciutat comtal com per exemple l’estadi de
Montjuïc, la pista de Maricel Park, Piscines i Esports, l’Estadi
de les Corts del Futbol Club Barcelona i els camps del Júpiter i del
Martinenc.
QUI?
Els encarregats d’organitzar l’esdeveniment van ser el Comitè
Organitzador de l’Olimpíada Popular, capitanejat per Josep Anton
Trabal, pel Comitè Català pro Esport Popular, la Generalitat de
Catalunya, representada pel president Lluís Companys, i els governs
d’Espanya i França.
Malauradament,
l’himne escrit per Josep Maria de Segarra i el concert dirigit
per Pau Casals no es van escoltar perquè Barcelona i la resta del
país es va despertar amb l’inici de la Guerra Civil que duraria,
com ja sabem, fins el 1939.
80
ANYS DESPRÉS
«El
significat de l’Olimpíada Popular, emmarcada en els actes del 80è
aniversari de l’inici de la Guerra Civil, va molt més enllà d’una
data en el calendari. És un mirall on reflectir la dignitat de les
persones, els valors democràtics i el respecte pels drets humans,
perquè la barbàrie no es torni a repetir ni aquí ni enlloc i,
alhora, serveixi per reflexionar sobre les causes i les conseqüències
de l’actual situació a Europa, la crisi dels refugiats i
l’augment del racisme i la xenofòbia, que té una especial
incidència en el món de l’esport.
XIFRES
i ALTRES DADES D’INTERÈS
-
23 delegacions com per exemple Estats Units, França, Suïssa, Anglaterra...
-
Més de 5000 inscrits.
-
Més de 20000 visitants.
-
Hi havien moltes dones esportistes!
-
Algunes de les disciplines: futbol, tennis, bàsquet, boxa, atletisme, lluita lliure, pilota basca, escacs, aviació sense motor, beisbol, bitlles, tir, ping-pong, rem...
-
En el concert d’inauguració havia de sonar «Oda a l’alegria» de Beethoven.
-
Molts esportistes es van allistar a les milícies populars com a voluntaris per lluitar contra els feixistes.
VILANOVA I LA GELTRÚ A L'OLIMPÍADA POPULAR
Pel que podem llegir a Pinzellades de les activitats físiques i esportives a Vilanova i la Geltrú: Crònica d'un segle l'equip femení d'atletisme de Vilanova i la Geltrú anava a participar a l'Olimpíada. L'equip el formaven Rosa Harris, Antònia Subirats i Teresa Harris i Peris.
EXPOSICIÓ AL MERCAT MUNICIPAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Aquest matí hem anat a visitar l'exposició dedicada a l'Olimpíada Popular al Mercat Municipal de Vilanova i la Geltrú. La podreu visitar fins l'11 de novembre. Ens ha semblat molt interessant perquè completa part de la informació que hem recollit nosaltres i perquè inclou fotografies i articles periodístiques de l'època.
dimarts, 8 de novembre del 2016
214. Olimpíada popular de Barcelona 1936 (1/2)
Us heu fixat que la cartellera de la biblioteca està molt esportista últimament?
Aquest any se celebra el 80è aniversari de la "celebració" de l'Olimpíada Popular de Barcelona. Ho diem entre parèntesi perquè si feu un cop d'ull a l'exposició que hem organitzat per afegir-nos a la commemoració veureu que un fet històric va capgirar radicalment els jocs olímpics alternatius als Jocs Olímpics de Berlín, carregats d'ideologia feixista i poc simpatitzants amb el sentiment de pau.
Si en voleu saber més, acosteu-vos a la cartellera i gaudiu de l'exposició.
dimecres, 2 de novembre del 2016
213. La cita del dia
"Una vida emprada cometent errors no és només més honorable, sinó també més profitosa, que una vida emprada a no fer res."
George Bernard Shaw, escriptor irlandès (1856-1950)
divendres, 28 d’octubre del 2016
212. Cabanyes Escriu (2): La trama
Fa escassos minuts que ha finalitzat la segona sessió del taller d'escriptura creativa Cabanyes Escriu. Cada vegada hi participen més alumnes i avui, per exemple, ja hem tingut l'oportunitat de llegir i comentar alguns dels seus textos.
Avui hem parlat de les històries que ens agraden. Per què ens agraden? ens hem preguntat. I hem arribat a la conclusió que els llibres que ens agrada llegir són aquells que ens provoquen curiositat, intriga, expectatives, aquells on el protagonista, per un motiu o altre, trenca amb la seva vida rutinària (perquè ha guanyat la loteria, perquè ha descobert que és bruixot, perquè ha suspès un examen molt important, perquè li han proposat matrimoni) i els canvis que tot plegat comporta.
Aquest canvi serà decisiu pel protagonista i també per la resta de personatges, si és que n'hi han, i ens formularem la gran pregunta dramàtica a partir de les expectatives que el relat ens suggereix:
- Aconseguirà Sherlock Holmes saber qui és l'assassí?
- La Blancaneu se salvarà de la madrastra?
- Serà Charlie el nen escollit per Willy Wonka?
Hem fet una llista de recomanacions a propòsit d'aquesta qüestió que són les següents: per crear expectatives, els lectors han de tenir una quantitat d'informació dels personatges concreta, ni més ni menys. Si en el text hi ha masses detalls, els lectors esbrinaran aviat la resposta de la gran pregunta dramàtica i abandonaran la lectura abans d'acabar. Per això es recomana que ni s'amagui informació vital ni que es desvetlli aquella informació que pugui trencar les nostres expectatives com a lectors.
També hem parlat de com es creen aquestes expectatives. Les expectatives es creen a partir de la relació entre el protagonista, el seu objectiu i els entrebancs que pateix aquest abans d'assolir (o no) el seu objectiu. Per exemple, pensem en el conte de la Caputxeta.
Si la Caputxeta no s'hagués topat amb el llop, no hi hauria història.
T'agradaria participar al taller? No t'ho rumiïs més i vine! La propera trobada serà el divendres 18 de novembre a partir de tres quarts de sis de la tarda a la biblioteca.
Què no et pots esperar i vols començar a escriure les teves històries? Et deixem aquí unes quantes propostes d'escriptura que ens pots fer arribar al correu bibliotecacabanyes@gmail.com ! Les penjarem al blog i així tots els alumnes del centre podran veure l'escriptor que ets!
Què no et pots esperar i vols començar a escriure les teves històries? Et deixem aquí unes quantes propostes d'escriptura que ens pots fer arribar al correu bibliotecacabanyes@gmail.com ! Les penjarem al blog i així tots els alumnes del centre podran veure l'escriptor que ets!
- Escriu un conte de terror que passi a la biblioteca de l'institut
- Explica'ns una anècdota
- Parla'ns del teu llibre preferit.
- Quin ha sigut el teu últim malson.
Per últim aquests són alguns dels llibres que recomanem:
- Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury de Quim Monzó (la propera trobada parlarem d'un conte seu)
- Coraline de Neil Gaiman
- El palau de mitjanit de Carlos Ruiz Zafón
- Marina de Carlos Ruiz Zafón
- L'ombra del vent de Carlos Ruiz Zafón
- Harry Potter i la pedra filosofal de J.K.Rowling
- Els contes d'Edgar Allan Poe
- El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde
- L'estudi d'escarlata d'Arthur Conan Doyle
- La noia del tren de Paula Hawkins
Bona castanyada!
Etiquetes de comentaris:
Cabanyes Escriu
dimecres, 26 d’octubre del 2016
211. Un relat de regal
El verano más feliz de mi vida
Tenía 13 años y acababa de romperme la rodilla. Yo era alero-pivot en mi equipo de baloncesto y mi misión principal era salir al rebote. En una de esas refriegas debajo de la cesta pisé mal, metí el codo y seguí jugando con la rodilla rota hasta el final del partido. Ya en frío, me di cuenta de que no podía andar.
La operación era sencilla porque se trataba sólo de un desgarro del cartílago que rodea la rótula. Ese trozo desgarrado viajaba entre los huesos y las articulaciones y había que extraerlo. Me lo sacaron en Lugo, después de cuatro días de tenerme internada a la espera de que mi cartílago desprendido tuviera a bien colocarse en el lugar adecuado para no abrirme la rodilla por detrás. Cuando salí del hospital, escayolada hasta medio muslo, ya sabía que no iba a poder nadar ni bailar ni correr. Pero me compensaba de todo la importancia de llevar una muleta a los 13 años. Por aquella época acababan de abrir el pub del Leyton, y el pincha era bastante bueno. Nacha Pop y Los Secretos eran mis favoritos. Yo, con la pierna inmóvil, me quedaba sentada cuando la música empezaba a sonar. Todas las mujeres deberían de tener una pierna escayolada, eso te hace ser mejor. A hacerme compañía se quedaban aquéllos precisamente a los que yo nunca haría caso en circunstancias normales. Así me fijé en Antonio, que me daba conversación y me venía a ver los primeros días a casa, cuando todavía no podía ni andar. Antonio era de Madrid y tenía los ajos azul eléctrico, una delgadez extrema y aparato en los dientes. Era tímido, pero al mismo tiempo muy valiente. Cuando hablábamos, me miraba a los ojos, cosa que no hacía ningún chico de mi pueblo, y con los infrarrojos de la discoteca su cara parecía la de un lince acosado que no teme a la muerte y te mira de frente. Los primeros días de mi escayola intenté evitarlo y le pedía a mi padre que viniera a buscarme al pub para no tener que caminar lentamente en su compañía por todo lo largo y ancho de la carretera general. Antonio era el único que se ofrecía a acompañarme, y a mí me daba una vergüenza horrorosa aquel largo trayecto a su lado, un camino que se hacía infinito porque yo avanzaba a saltitos de poco más de una baldosa, y todo ese tiempo de sufrimiento y costoso avance aún me daba para pensar que si no tuviera la pierna escayolada Antonio nunca se había atrevido a acercarse a mí. Eso me hacía despreciarlo un poco, pero al tercer día no pude decirle que no. Cuando doblábamos la primera esquina, yo ya sudaba de desesperación, y cuando pasábamos por delante de la puerta de su casa, donde siempre estaba su madre o alguno de sus hermanos colgado de las ventanas, una nube de bochorno me cubría entera.
Yo ya sabía entonces que hacer aquel camino con Antonio más de dos días era más comprometido que salir con cualquiera en circunstancias normales todo un invierno. Él me acompañó un día y otro prácticamente en silencio, mirándome con sus ojos de un azul reflectante, y yo no encontré la frase adecuada para disuadirlo. El tercer y cuarto día empecé a sentirme tranquila a su lado, era muy agradable saber que al final de la disco, aunque a mí me diera por hablar con otro, Antonio me esperaría para acompañarme. No parecía pedirme nada a cambio, sólo se ponía a mi lado a caminar. Ni siguiera parecía que hiciera el menor esfuerzo para ir despacio, y además yo creo que lo que a mí me contrariaba tanto, esa lentitud exasperante de caminar sólo con una pierna y una muleta, a él era lo que más le gustaba.
Empecé a sentirme cómoda el sexto y el séptimo día. Cuando cumplimos una semana, yo ya andaba mucho mejor. El camino se hacía más corto y, además, Antonio y yo hablábamos de otras cosas, y las cabezas de sus hermanos y su madre colgadas de las ventanas se hicieron familiares. Nunca llegábamos hasta mi portal. Él me dejaba en el semáforo, unos metros antes. La última semana antes de que me quitaran la escayola, Antonio parecía un poco más triste y nervioso, como se le pesara su misión. El día antes de viajar a Lugo para desprenderme al fin de aquella coraza que me hacía más lenta y más buena, Antonio y yo rebasamos juntos la barrera del semáforo y caminamos despacio hasta mi portal No había nadie en mis ventanas, pero no me hubiera importado. Allí Antonio me acercó los labios y sentí el frío de sus dientes torcidos debajo del aparato, y sus ojos azules que buscaban los míos.
- Mañana te quitan la escayola.
- Ya.
- ¿Y a qué hora vuelves?
- No sé.
Antonio se quedó mirándome y luego me dijo algo que no he encontrado después en ningún libro.
- Mañana ya no querrás que yo te acompañe. Si lo hicieras, ya no tendrías más remedio que casarte conmigo, y a mí aún tienen que quitarme el aparato y tú tienes que recuperarte. Pero si algún día cuando seas mayor vuelves a romperte una pierna, llámame, ¿vale?
Antonio se fue y mi madre bajó para ayudarme a subir las escaleras. Al día siguiente me quitaron la escayola, pero ya no encontré por la tarde a Antonio en el pub. No sufrí por él. No me hizo llorar. No sé si fue el verano más feliz de mi vida, pero hasta es posible que sí.
Luisa Castro
Luisa Castro
dilluns, 24 d’octubre del 2016
210. Dia de les #biblioteques
24 d'octubre! Avui és el dia de les biblioteques i per això us volem parlar d'un llibre, de fet, d'un conte protagonitzat per l'Ernestina Laburnum, una jove i bonica bibliotecària que ha sigut segrestada amb per uns bandits. El llibre es titula El secuestro de la biblioteca de la mà de Margaret Mahy, que va ser bibliotecària, amb els simpàtics dibuixos de Quentin Blake i publicat per Alguara.
Doncs la història comença d'aquesta manera:
Un día, Ernestina Laburnum, la bella bibliotecaria, fue raptada por unos malvados bandidos. Acababa de salir a pasear por el bosque, situado a las proximidades de la ciudad, cuando los bandidos la asaltaron y se la llevaron.
- ¿Por qué me secuestran? -preguntó con frialdad-. No etngo amigos ricos ni primos ricos. La verdad es que soy una pobre huérfana sin casa propia, aparte de la biblioteca.
-Eso es precisamente lo que nos interesa -dijo el Bandido-Jefe-. El ayuntamiento de la ciudad pagará un generoso rescate. Todo el mundo sabe que la biblioteca no funcionará nada bien sin su bibliotecaria.
La biblioteca, però, els adverteix del xarampió que ha passat recentment. Massa tard... els lladres cauen malalts i Ernestina, en comptes de fugir cames ajudeu-me, els cuida i es dedicar a explicar-los contes clàssics com els de les Mil i una nits i Alícia al país de les meravelles.
És una historieta breu però que parla del valor de les biblioteques, dels bibliotecaris i dels llibres i que té un final sorprenent!
El recomanem amb un somriure d'orella a orella! El trobareu a la vostra biblioteca!
dijous, 20 d’octubre del 2016
209. La bibliotecària recomana...
Avui us volem parlar d'una de les últimes novetats de la biblioteca. La novel·la juvenil Diumenge al matí, al peu del salze de Dolors Garcia i Cornellà, publicada a l'editorial Barcanova i que ha sigut mereixedora de l'última edició del Premi Barcanova de literatura juvenil.
L'obra ens parla d'uns antics companys d'escola que decideix retrobar-se cinc anys després de fer una escapada a una casa rural amb el professor que més aprecien. Així comença la novel·la:
A sisè, no van fer el viatge de final de primària perquè les famílies començaven a patir per la crisi i molts pares i mares estaven a l'atur. Van canviar un somiat viatge de sis dies a Mallorca, que era el viatge que tradicionalment s'havia fet a l'escola des de feia molts anys, per tres dies i dues nits en una casa de turisme rual, can Malrubí, l'amo de la qual era el germà gran d'en Gal, que no els va voler cobrar res per l'estada. Can Malrubí estava només a quatre quilòmetres del poble, però tots es van proposar fer-se a la idea que eren a l'altra banda del món. Així era molt més exòtic i interessant.
En aquelles colònies, en Josep Ramon Camps, el seu tutor, els va proposar un joc.
- Aquesta nit, en aquest lloc, enterrarem un secret -els va dir, al peu d'un salze gegant que hi havia a tocar la riera que passava molt a prop de la casa-. I d'aquí a cinc anys tornarem a desenterrar-lo.
Els va manar posar tres coses en un sobre gran: un objecte que simbolitzés la infantesa que començaven a deixar enrere, un objecte que representés el futur que volien i, escrit en un paper, alguna cosa que volguessin fer desaparèixer per sempre, com ara una nosa, algun temor o alguna experiència negativa. També els va dir que no les compartissin amb ningú, que les guardessin per a ells i prou i que, passats els cinc anys, desenterrarien els secrets i, llavors sí, en podrien parlar amb tothom, si volien, i explicar per què havien triat aquells objectes i què era allò que els havia fet tanta nosa, tanta por o tant dolor.
La novel·la és breu i gens innocents. Sembla que l'experiment del profe hagi de ser un divertit i curiós però realment, aquell curs, aquell sisè va ser horrible per molts dels que es retroben cinc anys després. Durant aquell any van passar moltíssimes coses i els protagonistes van viure situacions molt desagradables que han hagut d'arrossegar des d'aleshores. Què va passar? Qui va ser el culpable de tot plegat? Tot això no se sap fins a l'últim capítol i s'aconsegueix que el lector vulgui llegir un capítol rere l'altre fins a esbrinar tota la veritat.
Ja veureu que la lectura és molt planera i que els capítols narrats en primera persona són pistes per resoldre el gran misteri.
El podeu trobar disponible a la biblioteca! No us el perdreu!
dimecres, 19 d’octubre del 2016
208. Diu així...
La tela de Penélope
o quién engaña a quién
Augusto
Monterroso
Hace
muchos años vivía en Grecia un hombre llamado Ulises (quien a pesar
de ser bastante sabio era muy astuto), casado con Penélope, mujer
bella y singularmente dotada cuyo único defecto era su desmedida
afición a tejer, costumbre gracias a la cual pudo pasar sola largas
temporadas.
Dice
la leyenda que en cada ocasión en que Ulises con su astucia
observaba que a pesar de sus prohibiciones ella se disponía una vez
más a iniciar uno de sus interminables tejidos, se le podía ver por
las noches preparando a hurtadillas sus botas y una buena barca,
hasta que sin decirle nada se iba a recorrer el mundo y a buscarse a
sí mismo.
De
esta manera ella conseguía mantenerlo alejado mientras coqueteaba
con sus pretendientes, haciéndoles creer que tejía mientras Ulises
viajaba y no que Ulises viajaba mientras ella tejía, como pudo haber
imaginado Homero, que, como se sabe, a veces dormía y no se daba
cuenta de nada.
dimarts, 18 d’octubre del 2016
207. Cabanyes escriu (1)
El passat divendres 7 d'octubre, a la biblioteca del centre, va tenir la primera sessió del taller d'escriptura creativa Cabanyes escriu amb el propòsit d'estimular la creativitat, compartir els relats amb la resta de participants i intentar millorar-los.
Durant la primera sessió ens va preguntar per què escrivim? Per què ens agrada escriure? Les respostes van ser diverses però totes elles van coincidir amb el mateix: volem escriure més i millor! El taller vol dotar als participants d'eines i mecanismes per construir bones històries, bones estratègies per combatre la por que provoca la pàgina en blanc i enriquir els personatges i fer les trames més interessants.
Vam parlar dels nostres autors preferits i vam destacar les característiques que més ens agraden. Però sobretot ens vam centrar ens els consells que Roald Dahl ens ha fet arribar amb l'assaig "Un cop de sort: de com em vaig convertir en escriptor" publicat a La meravellosa història de Henry Sugar i d'altres autors universals com Orwell, Bradbury, Cortázar, Txékhov.
Ens ho vam passar molt bé i van sorgir idees brillants com la de l'existència d'uns fantasmes a la biblioteca.
Si t'interessa l'escriptura, vine el proper divendres 28 a partir de dos quarts de sis de la tarda a la biblioteca.
dimarts, 11 d’octubre del 2016
206. La cita del dia
En poesia és difícil dir alguna cosa que sigui tan bona com no dir absolutament res.
Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
Ludwig Wittgenstein, filòsof austríac (1889-1951)
dijous, 6 d’octubre del 2016
205. Consells per als escriptors segons Roald Dahl
Qualitats
per esdevenir escriptor segons ROALD DAHL
- S’ha de tenir una imaginació viva.
-
S’ha de saber escriure bé. Vull dir que s’ha de ser capaç d’aconseguir que una escena o un paisatge siguin coses vives al cap del lector. No tothom la té, aquesta capacitat. És un do, un do que es té o no es té.
-
S’ha de tenir resistència. Altrament dit, s’ha de ser capaç d’aferrar-se a allò que s’està fent i no abandonar mai, hora rere hora, dia rere dia, setmana rere setmana i mes rere mes.
-
S’ha de ser un perfeccionista. Vull dir que no s’ha de quedar mai satisfet amb el que s’ha escrit fins que no s’ha reescrit repetides vegades, millorant-ho tant com sigui possible.
-
S’ha de ser molt disciplinat. Es treballa sol. Ningú no contracta un escriptor. I a l’escriptor no el ronda mai ningú disposat a acomiadar-lo si no serveix per a la seva feina o no rendeix prou, ni a esbroncar-lo si comença a dropejar.
-
Ajuda molt a tenir un sentit de l’humor força esmolat. Quan s’escriu per a adults no és essencial, però si s’escriu per a nens, és vital.
-
S’ha de tenir un cert grau d’humilitat. L’escriptor que es pensa que la seva obra és meravellosa sempre toparà amb problemes.
dilluns, 3 d’octubre del 2016
204. ÚLTIMS DIES
COMENCEM AQUEST DIVENDRES
A PARTIR DE DOS QUARTS DE SIS!
Aquest taller té els següents objectius:
- Motivar la imaginació dels participants: no pot ser que les bones idees s'oblidin en un calaix.
- Treballar els aspectes essencials dels relats de ficció, des del punt de vista teòric i pràctic: què és la ficció? Com podem definir millor els personatges? Quin és el ritme de la trama? Quins tipus de punts de vista hi ha i quin és el més adequat per al nostre relat? i un llarg etcètera.
- Fomentar la lectura a través de textos literaris i d'assaig que ens serviran per millorar i enriquir els nostres relats.
- Millorar la comprensió lectora ja que llegirem els exercicis dels companys i els valorarem.
- Treballar aspectes lingüístics (i no només l'ortografia).
- Analitzar i comentar textos.
- Passar-s'ho pipa!
A qui va adreçat? A tothom! (Alumnes, mestres i personal no docent del centre). Tothom pot tenir bones idees i ganes d'aprendre.
Quan? La primera sessió serà el proper divendres 7 d'octubre a partir de dos quarts de sis fins a les set (la sessió durarà aproximament 90 minuts).
On? A la biblioteca del centre.
Qui ho coordina? Amb moltes ganes, la Laura Jacas, la bibliotecària de les tardes.
Encara m'hi puc apuntar?: Vine a la biblioteca i omple el formulari d'inscripció i la coordinadora es posarà en contacte amb tu!
dimarts, 20 de setembre del 2016
203. Cabanyes escriu - Taller d'escriptura creativa
Avui us presentem una de les novetats d'aquest curs: un taller d'escriptura creativa!
Aquest taller té els següents objectius:
- Motivar la imaginació dels participants: no pot ser que les bones idees s'oblidin en un calaix.
- Treballar els aspectes essencials dels relats de ficció, des del punt de vista teòric i pràctic: què és la ficció? Com podem definir millor els personatges? Quin és el ritme de la trama? Quins tipus de punts de vista hi ha i quin és el més adequat per al nostre relat? i un llarg etcètera.
- Fomentar la lectura a través de textos literaris i d'assaig que ens serviran per millorar i enriquir els nostres relats.
- Millorar la comprensió lectora ja que llegirem els exercicis dels companys i els valorarem.
- Treballar aspectes lingüístics (i no només l'ortografia).
- Analitzar i comentar textos.
- Passar-s'ho pipa!
A qui va adreçat? A tothom! (Alumnes, mestres i personal no docent del centre). Tothom pot tenir bones idees i ganes d'aprendre.
Quan? La primera sessió serà el proper divendres 7 d'octubre a partir de dos quarts de sis fins a les set (la sessió durarà aproximament 90 minuts).
On? A la biblioteca del centre.
Qui ho coordina? Amb moltes ganes, la Laura Jacas, la bibliotecària de les tardes.
S'han obert les inscripcions? Sí! A partir d'avui us podeu apuntar-hi. Només haureu de demanar un petit formulari a la biblioteca i la coordinadora del taller ja es posarà en contacte amb vosaltres.
dijous, 15 de setembre del 2016
202. Per molts anys, Agatha Cristie!
Avui estem de celebració! Fa 126 anys que va néixer la reina del misteri i dels casos del detectiu Poirot. Parlem d'Agatha Christie.
Us deixem amb un fragment de la novel·la Un cadàver a la biblioteca que el podeu agafar en préstec, com altres títols de l'autora.
- Senyora, senyora, hi ha un cadàver a la biblioteca!
I llavors, sanglotant desesperadament, sortí corrents de l'habitació.
Mrs. Bantry s'incorporà i s'assegué al llit. El seu somni havia patit un gir estrafolari, o és que realment la Mary s'havia precipitat dintre del dormitori per anunciar la fantasia increïble de la trobada d'un cadàver al mig de la biblioteca. "Impossible", rumià Mrs. Bantry. "Dec haver estat somiant". Però mentre ho pensava, es convencia més i més que no havia estat part del somni, sinó que la Mary, la captinguda Mary, havia pronunciat efectivament aquests mots extraordinaris.
dilluns, 12 de setembre del 2016
201. Ja som aquí!
Avui comença un nou curs i la biblioteca i les seves responsables us volem donar la benvinguda al centre!
Desitgem que hàgiu gaudit les vostres vacances, aprofitat el bon temps per llegir a la platja o sota l'ombra d'un pi i que no hàgiu oblidat el nostre horari:
De dilluns a divendres:
de 9 a 13h
i de 17 a 21h.
dimarts, 21 de juny del 2016
200. Lectures d'estiu
TANQUEM LA PARADETA!
Tornem el 12 de setembre carregats de novetats però mentrestant, us recomanem aquestes lectures!
El senyor dels
lladres de Cornelia Funke
Estudi en
escarlata d’Arthur Conan Doyle
No demanis
llobarro fora de temporada
d’Andreu Martín i Jaume Ribera
Matilda
de Roald Dahl
Harry Potter i la
pedra filosofal de J.K.Rowling
Wonder de
J.R.Palacios
Un fill
d’Alejandro Palomas
Alícia al país
de les meravelles de Lewis
Carroll
Mecanoscrit del
segon origen de Manuel de
Pedrolo
Marina
de Carlos Ruiz Zafón
Llibre de les
bèsties de Ramon Llull
Amor en los
tiempos del còlera de Gabriel
García Márquez
Diari
de Greg de Jeff Kinney
Pulsaciones de
Javier Ruesca i Francesc
Miralles
La
solitud dels nombres primers de Paolo Giordiano
Perdona
si et dic amor de Federico Moccia
El
lector de Bernhard Schlink
Un
món feliç d’Aldous Huxley
El somni d’una
nit d’estiu de William
Shakespeare
La
revolta dels animals de George Orwell
La
història interminable de Michael Ende
El
gat negre i altres relats d’Edgar Allan Poe
La
nit que Wendy va aprendre a volar d’Andreu Martín
La
filla del mar d’Àngel Guimerà
L’església
del mar d’Idelfonso Falcones
La
bibliotecària d’Auschwitz d’Antonio G, Iturbe
Mirall
trencat de Mercè Rodoreda
Dafnis
i Cloe de Longus
Adreça des
coneguda de Kressmann Taylor
Contes de
Txékhov
Joanna
E. De Maria-Antònia Oliver
Jo
confesso de Jaume Cabré
Mare i filla
de Jenn Díaz
El
professor de Frank McCourt
dimecres, 1 de juny del 2016
199. Quin llibre ens recomanes per a aquest estiu?
Ja som al juny i ja pensem en les vacances. Però l'estiu no tindria sentit si no l'aprofitem per llegir a la platja, a la piscina o en una terrassa amb un bon got d'orxata.
Per això us fem aquesta pregunta:
Quin llibre ens recomanes per a aquest estiu?
Digueu-nos el títol i l'autor. Podeu deixar-nos un comentari més avall, enviar-nos un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com o dir-nos la proposta personalment a la biblioteca.
Durant aquests dies anirem anotant les vostres propostes i en farem un llistat per a l'alumnat i professorat del centre.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració.
dimecres, 4 de maig del 2016
198. Acaben d'arribar!
Aquestes són les últimes novetats que hem afegit al nostre fons. Les podeu agafar en préstec!
Hem nedat a l'estany amb lluna plena de Raimon Esplugafreda
Recuperar una marededéu romànica és tota una aventura per en Raimon i la Miquèla. Aquesta desesperada recerca per camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès d'entrar-hi, però d'on no es pot sortir. Una novel·la per tastar el risc de l'aventura, l'amistat i l'atracció del primer amor.
El ángel terrible de Carlo Frabetti
Dos jóvenes aficionados al clandestino deporte de la estegofilia o alpinismo urbano -subir por tejados y azoteas-, se enamoran de una enigmática y bella pintora. Tras la repentina desaparición de la mujer, los dos amigos emprenden una búsqueda que podrá a prueba su valor y su inteligencia. Una sobrecogedora novela sobre el terrible ángel de la belleza, sobre el amor imposible y la improbable amistad.
La bogeria de Narcís Oller
Aquesta obra és la descripció d'una cas de trastorn mental que l'autor va conèixer de prop. Un ric propietari de Vilanova, Daniel Serrallonga, aferrissat partidari del general Prim, va patir un lent i indeturable procés d'alienació mental a partir de l'assassinat del militar i líder polític. Oller contraposa l'idealisme del protagonista al racionalisme estricte de Giberga, una estudiant de Medicina, i a l'actitud més humana, a voltes gairebé irresponsable i irreflexiva d'Armengol, el futur advocat. La novel·la fa una reflexió sobre la dialèctica humana, que es debat entre dos pols: d'una banda, l'herència genètica, i de l'altra, la influència del medi; és a dir, l'idealisme contraposat al materialisme.
Camps de maduixes de Jordi Sierra i Fabra
Neix el dia. En un hospital, la Luci està en coma a causa de l'èxtasi, la droga de disseny més de moda. Els seus amics reflexionen sobre el que va passar el dia abans; la seva millor amiga, bulímica, s'enfronta finalment amb ella mateixa; el noi que està enamorat de la Luci busca el camell que li va subministrar la pastilla amb l'esperança d'ajudar a salvar-li la vida. La policia també el busca, i un periodista es proposa destapat tot el dramatisme de l'afer. En poques hores tot s'accelera, i tothom qui coneix la Luci lluita per ella, però també per alguna cosa més.
Joel d'Isabel-Clara Simó
Van morir el mateix dia, la meva mare i el meu gos. La mare va morir de cor. El gos va ser envestit per un camió quan sortia de casa, desesperat, a bordar a tothom l'infart de la mare. Com si reclamés ajuda. Jo tenia dotze anys.
Des d'aleshores tot va ser diferent i al cap d'un temps vaig estar a punt de morir. I me'n vaig sortir. Durant tres anys, però, vaig haver de fer llir. Tota la meva adolescència prostrat en un llit. Però, ara, no em penedeixo de res. EL temps de la convalescència vaig redescobrir i estimar el pare, aquell desconegut; vaig conèixer la Lurdes, una tia excepcional que em va fer estimar el dibuix i els llibres; vaig saber el que era estimar i sentir-se estimat i... per sobre de tot, vaig conèixer la Marta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)