dijous, 18 de febrer del 2016

181. Lul·liana (1/4): La vida de Llull


Lul·liana: 700 anys de Lull

2016, Any Llull!

Enguany commemorem els set-cents anys de la mort de Ramon Llull, un dels autors més emblemàtics de la literatura catalana, i per aquest motiu hem elaborat un conjunt d'articles sobre la seva persona, pensament i obra.

Si voleu conèixer fil per randa la vida de Ramon Llull us recomanem vivament la lectura de Vida de mestre Ramon, altrament coneguda com Vita Coetània. L'obra, entre altres coses, exalça la figura de Llull, ja que s'aprovava la celebració del concili de Viena del Delfinat, i tot i que l'obra va ser dictada pel mateix Llull, el monjo cartoixà de Vauvert que la transcrivia hi va afegir elements hagiogràfics, pròpies de la vida de sants, i per aquest motiu hi ha episodis de Llull que no són del tot verídics si no més aviat confosos. Tanmateix, us volem oferir quatre pinzellades de la seva vida.

Llull va néixer entre 1232 i 1233 a la Ciutat de Mallorca, recentment conquerida per Jaume I el Conqueridor. Format per servir a la cort del fill del rei, Jaume l'infant i futur rei de Mallorca, Llull coneix la tradició trobadoresca i altres literatures cavalleresques, referents literaris que farà servir en les seves obres.

Amb vint-i-cinc anys es casa amb Blanca Picany, amb qui tindrà dos fills, Domingo i Magdalena però aviat la seva vida farà un gir de cent vuitanta graus.

Sonarà inversemblant però Llull va veure Crist crucificat en diverses ocasions. Les aparicions i les reflexions conseqüents el van conduir a prendre una decisió contundent: abandonaria la cort, la seva família i començaria una vida dedicada, exclusivament, a servir, lloar i estimar Déu.

Com ho va fer? Déu li va ordenar, aquest era el sentit que Llull li donava a les aparicions, que escrivís el millor llibre del món. El llibre capaç de resoldre el conflicte religiós entre cristians i musulmans, el llibre que demostrés quina era la fe única i veritable, la que conduïa a la salvació.

Llull va fer pelegrinatges, es va formar, va aprendre àrab i la cultura musulmana, va esdevenir màrtir, és a dir, persona capaç de morir per Déu, i va viatjar moltíssim per assolir el objectiu.

Un altre episodi important de la biografia de Llull va ser la Il·luminació de Randa. Un dia, Llull caminava per un turó i, de sobte, va tenir una visió molt peculiar. Se li va aparèixer un sistema combinatori que, de forma racional i lògica, era capaç de donar sentit a qualsevol realitat de qualsevol disciplina. Com que ja hem vist l'estreta relació entre Llull i Déu, és fàcil de preveure d'on prové aquest sistema, oi? Aquest sistema, a partir d'ara «l'Art», prové de Déu i Llull és, solament, el receptor i portaveu. La missió apologètica i missionera de Llull és precisament la d'estendre l'Art, l'epicentre del seu projecte.

A partir d'ara, Llull busca col·laboradors que donin el vistiplau a l'Art. Per això es dirigeix a les millors universitats de l'època, a les corts reials més importants i a la Santa Església.

Tanmateix, sembla ser que l'Art no s'acaba d'entendre... És un sistema massa complex i Llull creu que l'haurà de simplificar i fer-lo més comprensible. Llull viatja per arreu, no deixa d'escriure i no deixa de revisar la seva obra.


L'estada a París entre 1287 i 1289 té molta relació amb el llibre commemoratiu de l'Any Llull, Llibre de les bèsties. Resulta que Llull, durant la visita a la capital, va establir contactes amb la cort del jove monarca Felip IV el Bell i el Llibre de les bèsties està dedicat precisament a aquest rei, per tal de prevenir-lo dels malvats consellers que li podrien fer el regnat impossible.

Llull, us ho avancem, no va trobar el nombre de col·laboradors que desitjava. És cert que es van obrir algunes escoles que ensenyaven àrab i gramàtica, com el monestir de Miramar, però el Fet de Ramon era difícil, sovint Llull queia en depressió, com li va passar a Gènova l'any 1293, i ple d'entrebancs, com quan el vaixell on viatjava el mallorquí es va enfonsar amb tota la seva obra o quan l'inquisidor Nicolau d'Eimeric el perseguia.

Llull va morir al març de 1316.

En el proper article parlarem de l'Art lul·liana. No patiu que el farem comprensible per a tots els públics.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada