dimarts, 1 de desembre de 2015

161. Pedroliana (3/5)

Les tres etapes pedrolianes
L'obra de Pedrolo es pot classificar en tres etapes: la primera que se situa entre els anys 1952 i 1956; la segona, de 1957 a 1971 i la tercera la dels darrers anys de la seva vida:
  • Primera etapa (1952-1956)
En aquests anys, Pedrolo escriu molt però publica poc. És una època d'experimentació en què conrea diferents gèneres: conte, poesia, novel·la curta,
novel·la, etc.

Algunes de les característiques més importants de les obres d'aquesta primera etapa són: la confluència entre l'existencialisme (la llibertat, el no sentit de la vida, la solitud, la mort, la incomprensió del món) i l'absurd (situacions il·lògiques i inversemblants que desorienten els personatges).

Són obres d'aquesta etapa:
Míster Chase, podeu sortir (1953, publicada 1955)
Introducció a l'ombra (1956, publicada 1972)
Entrada en blanc (1958, publicada 1968)
Violació dels límits (1955, publicada 1957)
Domicili provisional (1953, publicada 1956)
Una selva com la teva (1955, publicada 1960)
Elena de segona mà (1949, publicada 1967)

  • Segona etapa (1957 - 1971)
Hi ha un procés evolutiu de l'existencialisme i reafirma el seu compromís amb la
realitat social i cultural que l'envolta:
«Avui, el meu veure, el narrador té l'obligació de contribuir a la ruptura d'estructures que només per inèrcia segueixen presents en la nostra vida actual i que, en realitat, pertanyen a un temps passat. Cal que encari —i el bon novel·lista sempre ho ha fet— el seu lector amb problemes vius i dolorosos —de tipus personal, social, polític, etc.— i que l'obligui a reflexionar, a preocupar-se, a sortir de la cleda protectora d'aquesta indiferència que sovint sentim no sols envers els nostres semblants sinó envers nosaltres mateixos. Això equival a dir que, personalment, no crec en una literatura recreativa que no compromet ni l'autor ni al lector. Hi ha un compromís, indefugible, de cada home amb ell mateix, i el novel·lista té el deure de posar-ho en relleu. Una novel·la és més que una història ben o mal contada: és sempre un testimoni de la nostra condició [...]».
Ara la novel·la és testimoni de l'opressió política que viu Catalunya durant la
Dictadura i ho denuncia.

Són obres d'aquesta etapa:
Perquè ha mort una noia (1958, publicada 1976)
Un amor fora ciutat (1959, publicada 1970)
Estat d'excepció (1961, publicada 1975)
M'enterro en els fonaments (1962, publicada 1967)
Milions d'ampolles buides (1968, 1976)
Hem posat les mans a la crònica (1969,1977)
La tetralogia La terra prohibida
La saga Temps obert
L'inspector sempre arriba tard (1960)
Joc brut (1965)
Mossegar-se la cua (1968)

  • Els darrers anys
Són els anys setanta, moments en què Pedrolo ja viu d'allò que escriu.
 
Són obres d'aquesta etapa:
Avui es parla de mi
Espais de fecunditat irregular/s (1973)
Text / Càncer (1974)
Sòlids en suspensió (1975)
La lectura a banda i banda de la paret (1977)
No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall, a Tàrrega (1984)
Caus a cada cantonada (1985)
Crucifeminació (1968)
Patologies diversament obscures (1986)


En resum, Pedrolo és un autor que va utilitzar diferents tècniques i temàtiques i que és admirat per diverses generacions. És, indiscutiblement, un dels autors més importants de la literatura catalana del segle XX, que creiem que no ha rebut el reconeixement que es mereixia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada