dilluns, 4 d’abril de 2016

193: Lul·liana (3/4): Una obra extraordinària


Aquest és el tercer article dedicat a la figura de Ramon Llull coincidint amb els set-anys de la seva mort. Després d'haver conegut la seva vida i l'Art, el sistema lògic i racional per a explicar totes les realitats, avui comentarem alguns dels aspectes més destacats de l'obra.

L'obra lul·liana és extraordinària per molts motius: per la quantitat, per la diversitat de gèneres que empra, per l'extensa difusió i pel nombre de manuscrits conservats i més inèdita és pel fet que sigui escrita per un autor de l'Edat Mitjana.

Voleu més característiques encara per comprovar-ho? Llull va treballar diversos gèneres (poesia, novel·la, diàlegs, aforismes, exemples, sermons, proverbis, semblances...) i formats. Va escriure en llatí, que era la llengua de cultura i de l'Església de l'època, en català, la llengua dels laics i en àrab, la llengua dels infidels segons el seu pensament.

Un altre dels punts forts de l'obra lul·liana és que la capacitat de versemblança, és a dir, la capacitat d'adaptació de les circumstàncies. Llull coneixia la realitat que l'envoltava i sabia com havia de redactar les obres per assolir el seu objectiu: el de convèncer els infidels que l'única via de salvació és creure i lloar Déu.

Per aquest motiu, Llull revisa contínuament la seva obra: l'amplia, la fragmenta, li afegeix fragments, la reorganitza... Durant més de quaranta anys, l'obra de Llull canvia segons el destinatari de l'obra i segons els propòsits de l'autor.

Hi ha estudis que assenyalen que la proposta literària de Llull és el d'una literatura alternativa que no té una tradició prèvia determinada i que s'allunya de la literatura dels trobadors i de les obres de matèria artúrica. Què vol dir que Llull creï una literatura nova? Segons el primer volum de la Història de la literatura catalana l'obra de lul·liana «s'expressa en diversos idiomes, està en evolució constant i, per sota de la seva originalitat sovint trencadora, absorbeix, recicla i transforma tota mena de motius de la tradició».


Llull no vol que la seva obra es relacioni amb la literatura de l'època. De fet, Llull, com diu en la seva obra, la poesia trobadoresca o les llegendes artúriques no són literatura perquè està corrompuda per no fomentar la primera intenció: servir i lloar Déu. Per això, reconec que la literatura s'ha de transformar. Tanmateix, utilitza el vers trobadoresc o altres gèneres estretament relacions amb la literatura cortesana per motius mnemotècnics o per mantenir l'atenció del lector.

El següent, i últim article, de «Lul·liana» comentarà el Llibre de les bèsties, l'obra escollida per a celebrar l'Any Llull.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada