dijous, 19 de novembre del 2015

156. El pseudònim de Walter Scott


Durant el segle XVIII, la novel·la no tenia molt bona fama ja que era el gènere de les masses: dels obrers, de les dones, dels nens, etc. Segons els intel·lectuals de l'època, la bona literatura era la poesia i els bons escriptors, els poetes i no els novel·listes.

Tanmateix, l'èxit de les novel·les és innegable i avui us volem parlar d'un poeta, de molt bon prestigi, que va haver de fer servir un pseudònim si volia veure les novel·les publicades.

Walter Scott (Edimburg, 1771 - Abbotstorf, 1832) va aprendre a llegir gràcies a la seva tieta Jenny mentre que els seus pares intentaven trobar els mitjans que acabessin definitivament amb la mala salut del seu fill.

De la tieta, Scott també en va aprendre centenars de llegendes medievals ambientades a l'Escòcia, un material que no dubtarà en fer servir en les seves obres.

L'èxit d'Scott va començar amb els seus versos, especialment amb el poema "The Lady of the Lake" (1810) però més endavant hi havia el rumor que li atribuïa unes novel·les, firmades amb pseudònim, que parlaven de cavallers de l'Edat Mitjana i d'altres fantasies. 

Hi havia que no s'ho creien, era impossible que Scott fos l'autor de llegendes medievals perquè Scott era un bon escriptor, era un poeta i els poetes són persones serioses. 

Vet aquí, però, que els rumors eren certs: Scott, que recordava els contes que li explicava la seva tieta quan era petit, els va compilar i va decidir publicar-los. Per sorpresa d'alguns, les novel·les, com Ivanhoe (1819) van ser un èxit i Scott va ser admirat per molts, fins i tot pel rei.  

Podreu trobar algunes de les seves obres a la biblioteca del centre. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada