dimarts, 3 de novembre de 2015

147. Recomanem "Dafnis i Cloe" de Longus

"A l'illa de Lesbos, mentre caçava en un bosc consagrat a les Nimfes, vaig veure la cosa més bella que mai hagi vist: unes imatges pintades, una història d'amor. Bell era el bosc, d'arbres espessos, ple de flors i de frescos rierols; una sola font ho nodria tot, les flors i els arbres. Però encara més agradable era la pintura, que amb art meravellós representava una aventura amorosa, de manera que molta gent, fins de l'estranger, que n'havien sentit parlar, hi acudien per pregar a les Nimfes i també per completar la pintura.

S'hi veien dones donant la llum, d'altres posant bolquers als nadons, criatures abandonades, pastors que les recollien, joves que es feien promeses d'amor, un desembarcament de pirates, una invasió d'enemics. Hi vaig veure també moltes altres coses, i totes amoroses;  i les vaig trobar tan belles, que em van venir ganes de fer una rèplica escrita d'aquella pintura.

Vaig buscar algú que m'expliqués tots els detalls del quadre i vaig compondre aquests quatre llibres, que són una ofrena que dedico a l'amor, a les Nimfes i a Pan, i també un conte que serà agradable a tothom: guarirà el malalt, consolarà l'afligit, refrescarà la memòria de l'antic enamorat i instruirà aquell que no s'ha enamorat encara. Perquè mai ningú no s'ha deslliurat ni es deslliurarà de l'amor, mentre hi hagi bellesa i ulls que la mirin. Quant a nosaltres, vulgui el déu que puguem, conservant el seny, contar els amors dels altres."




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada