divendres, 20 de novembre de 2015

157. Pedroliana (2/5)

Avui volem acomiadar la setmana amb la segona entrega del conjunt d'articles que hem elaborat a propòsit de l'Any Pedrolo. 

Com és Pedrolo? I què pensa dels escriptors?
Pedrolo, tot i escriure regularment i dedicar-se a la literatura, no es relacionava amb els cercles literaris de l`època i és considerat «un escriptor atípic per la seva formació i trajectòria». De fet, hi ha qui creu que autors com Joan Sales i Mercè Rodoreda, com demostren les seves cartes, no l'apreciaven gaire (potser per enveja).
Com se l'ha definit? De caràcter independent, solitari i pessimista. I d'una manera o
altra, el seu caràcter i la seva manera de pensar queden reflectits en la seva obra. 

Per a Pedrolo l'autor de les societats modernes «tan imperfectes, tan anihiladores dels valors autènticament humans», ha de ser inconformista. Per a Pedrolo, els escriptors escriuen per modificar alguna cosa.

Escriure és, també, un compromís amb la llengua i amb la cultura pròpies de l'escriptor, les quals no pot defugir. Per aquest motiu, molta de l'obra de Pedrolo està vinculada amb els valors de la llibertat i de la justícia i és clarament combativa.
  
Obra no novel·lística
Pedrolo no només va escriure novel·la. També va publicar poesia i teatre. Segons ell, la poesia era «l'única via de revelació del propi ésser, del propi fer, del propi expressar-se; l'acte, ensems, més pròxim a la creació absoluta». Pedrolo va reconèixer que escrivia teatre per «posar en marxa una obra revulsiva i provocadora i [de] dir coses que al capdavall també he dit i estic dient com a novel·lista».

Durant els últims anys de la seva vida, quan la malaltia ja el consumia, Pedrolo va
escriure un dietari molt interessant. Hi parla de les lectures que fa, de la llibertat, de
Catalunya, de la malaltia, de les angoixes que pateix, del deteriorament físic, de la mort i, evidentment, d'ell mateix.

 
Obra novel·lística
Però sense cap mena de dubte, Pedrolo és, sobretot, un novel·lista brillant: «No es pot
combatre alhora en tots els fronts. El meu és el de la novel·la». Abans però, també és
important dir que va conrear el gènere del conte però l'autor afirma que necessitava més espai per escriure i que els contes, el limitaven molt.

Què en pensava de la novel·la? Per a Pedrolo, les novel·les havien d'explicar fets, la
vida humana en el temps i no pas reflexions d'alta volada: «Tota novel·la és un estudi de situacions imposades al personatge o creades per ell i que afecten el seu esdevenir, les seves relacions amb els altres i, en general, la seva posició davant del món».

Es podria considerar que Pedrolo és un autor realista però que s'allunya del cànon
d'autors realistes prototípic. Pedrolo vol «captar personatges i situacions de l'home d'ací i d'ara per recrear-los tot aprofundint-los i donar-me les seves dimensions morals universals».

En termes generals, podria dir que em proposo una exploració de la condició humana, de les seves limitacions, de les seves possibilitats, dels seus actes, per tal d'aclarir (o ajudar que algú altre aclareixi) les nostres qualitats, els nostres defectes, l'ús que podem fer de la nostra existència, no pas en allò que té o pot tenir d'accessori, sinó en allò que li és essencial.

És amb el gènere de la novel·la que Pedrolo comença a viure de la literatura. Abans
experimentava la seva vocació però a partir dels anys setanta és un autor consolidat.

Tècnica
Una de les característiques de l'obra pedroliana és que és estilísticament variada: «La seva pretensió no és la d'instal·lar-se en una tècnica segura i definitiva sinó la d'assajar les possibilitats d'aproximació a la realitat i a la literatura que cada tècnica li permet, a risc d'acumular, d'insistir-hi, de ser reiteratiu o de caure en la banalitat quan l'experiment es queda en ell mateix».

Pedrolo distingeix els autors estilistes dels creadors. Ell és dels segons, dels creadors
que pretenen de descriure la realitat des de diferents punts de vista a través d'infinits personatges i situacions. Són autors creadors, i per aquest motiu Pedrolo els admira, Balzac, Puig i Ferrater i Avel·lí Artís Gener (Tísner).

Pedrolo, per acabar aquest apartat, va treballar la novel·la negra, sota la influència de la novel·la negra americana.

Si voleu llegir la primera part, feu clic aquí

I si voleu l'article "Pedroliana" en versió PDF, ens podeu enviar un missatge a la següent adreça electrònica: biblbiotecacabanyes@gmail.com

Recordeu que encara podeu gaudir de l'exposició dedicada a Pedrolo a la biblioteca i agafar en préstec les seves obres. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada