dijous, 22 d’octubre de 2015

144. Recomanem "Lletraferides" d'Assumpta Montellà


Aquesta és una de les primeres recomanacions del curs que fem. Un llibre que parla de biblioteques, de bibliotecàries i de llibres. La directora de la biblioteca i professora de Llengua Catalana del centre, l'Àngels Parés, ens fa arribar la seva ressenya.
VA DE LLIBRES DINS DEL SEU CONTENIDOR: LES BIBLIOTEQUES
Com molts degueu saber, sobretot si sou persones lectores de la biblioteca Manuel de Cabanyes, aquest 2015 es compleixen 100 anys de la fundació de la xarxa de biblioteques públiques de Catalunya i junt amb la xarxa els estudis professionals, avui ja universitaris, de biblioteconomia. La Biblioteca del Cabanyes ha homenatjat aquesta efemèride amb un seguit d’accions: imatges dels edificis- biblioteques d’arreu del món més impactants arquitectònicament, amb un punt de llibre… I també amb la compra d’obres que tinguin com a centre el món de la biblioteca. Dels llibres comprats, en aquest article en comentaré un, Lletraferides. La història de les nostres bibliotecàries. L’autora, Assumpta Montellà, fa un recorregut cronològic de la història de les biblioteques, sent-ne l’eix central les persones que van tirar endavant, primer el projecte, Eugeni d’Ors, Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, sota l’empremta d’Enric Prat de la Riba, president de la Mancomunitat, i després les i algun professional s que aquell 1915 estrenaven l’escola i de totes les successores que faci fred faci calor (i de vegades era literalment ben cert ambdós termes climatològics) van estar al peu del canó repartint cultura, tenint cura de la cultura-llibre, difonent-la, fent-la arribar als poblets més allunyats de la geografia catalana: Obrir-nos, obrir-nos… Els llibres han d’arribar fins al punt més llunyà del nostre país. Els llibres han de ser cèl·lules vigoroses de la nostra cultura [op cit pàg 29].
Montellà estructura el seu estudi en trenta capítols. Abans hi ha el pròleg de Màrius Serra, de família vilanovina i un dels artífex dels mots encreuats. Cada capítol compta amb el relat de l’autora, però va acompanyat de la “paraula” de les protagonistes, extreta dels dietaris que cada dia feien les bibliotecàries, un material increïble i apassionant per percebre l’ànima de cada biblioteca. Els capítols més apassionants són els que relaten la seva història durant la guerra (1936-1939). Una tenacitat espectacular va fer possible que “el llibre” arribés al front, als hospitals, a primer línia de foc i a la reraguarda. Elles i EL BIBLIOBÚS van fer feliços els soldats, metges, infermeres, … que es trobaven lluitant.
El bibliobús amb els seus llibres és un missatger vivent entre tots els sectors de l’exèrcit i els de la capital. No para mai i la bibliotecària, rebuda sempre amb dignitta i simpatia, és una prova que enmig de la guerra no s’enfonsen els sentiments de cortesia. [….] [op cit, pàg 160] Aquesta cita textual pot ajudar a entendre la importància de la creació d’aquest servei al Front.
Bé i arriben els capítols que parlen de la dictadura, capítols tristos, de destruir els llibres “prohibits” i escrits en la llengua d’un poble que ha perdut la guerra, però ens descobreix, Montellà, que molts dels “prohibits” no es van cremar sinó que foren amagats en uns magatzems que hom anomenava “infern”, genial, una descoberta intel·lectual magnífica!
D’aquella trista postguerra ens en parlen les veus de les bibliotecàries i arribem a la transició. I amb la sortida del túnel tanquem el llibre.
I la crònica per aquest blog. Objectiu del text: la lectura de Lletraferides (ed. Ara llibres, sèrie H, 2015) és molt interessant perquè ens apropa a la societat catalana de la primera meitat del segle XX i ens permet connectar directament amb ella, perquè avui les BIBLIOTEQUES són encara un dels pals de paller de la Cultura.
Àngels Parés Corretger, lectora

Ja ho sabeu, si voleu compartir alguna de les vostres lectures preferides, envieu-nos un correu electrònic a bibliotecacabanyes@gmail.com
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada